MAPA MENTAL

Bones a tothom!

Us deixo el meu mapa mental. M’he basat en la tècnica visual thinking. A mi aquest tipus de mapa on hi ha poca lletra m’ajuda a identificar amb imatges o paraules què s’esta parlant o què es vol explicar. També, he inclòs l’esboç (a la segona pàgina), del mapa mental inicial. Aquest ha donat peu al resultat final.

Moltes gràcies i ens llegim!

Alejandra

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

  • Álvarez, I. M. [Ibis M.]; Morón, M. [Mar]; Gastín B. [Bibiana]. (2019). Educar a través de las artes: Proyectos interdisciplinares e inclusivos en una escuela multicultural. Aula, 287, 31-35.
  • Huerta, R. [Ricard]. (2019). Capítulo V. Estéticas actuales y dilemas digitales. A Arte para primaria. (pp. 85-99). UOC.
  • Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado(s/a). Aprender dibujando – Visual Thinking. La aventura de aprender. http://laaventuradeaprender.intef.es/-/aprender-dibujando-visual-thinking
  • Oliver Barceló, M. [Mar]. Perspectives sobre l’art i sobre l’educació artística [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
  • Romero Naranjo, F. J. [Francisco Javier]. (2019). Cuerpo, movimiento y emoción. BAPNE. Cuadernos de Pedagogía, nº 499, 142-145.

 

Presentació Alejandra Rodríguez

Em dic Alejandra Rodríguez i actualment estic cursant l’últim quadrimestre del grau d’Educació Primària. Em defineixo com una persona creativa, sensible i amb una forta connexió amb el món artístic, especialment amb aquelles disciplines que permeten expressar emocions i explicar històries.

La meva formació artística està principalment vinculada a l’etapa escolar, sobretot a l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica, tot i que en aquell moment no despertava gaire el meu interès. En canvi, fora de l’àmbit estrictament acadèmic, he participat en classes de teatre, cant i dansa, aquesta última de manera competitiva, experiències que m’han ajudat a desenvolupar disciplina, expressivitat i confiança. A més, adoro la lectura i el manga, m’agrada anar a veure musicals i concerts, i quan trobo temps —especialment des que soc mare— escric al meu WordPress com a espai personal de reflexió.

Els meus principals interessos artístics són els musicals, el cinema i la música. La música té un paper molt important a la meva vida: m’ajuda a tranquil·litzar-me, m’anima i em permet concentrar-me. En l’àmbit educatiu, m’interessa comprendre com les arts poden potenciar la creativitat i l’originalitat dels alumnes, així com ajudar-los a explorar el seu món interior i a construir la seva identitat.

En relació amb produccions artístiques que em representen, destacaria The Phantom of the Opera d’Andrew Lloyd Webber i Moulin Rouge! de Baz Luhrmann. Totes dues obres combinen música, emoció i dramatúrgia d’una manera intensa i estèticament impactant, i reflecteixen la força transformadora de l’art, un valor que també vull transmetre a l’aula.

Vídeo de balanç del propi aprenentatge

Hola a tots i totes! Aquí us deixo el meu vídeo.

Fins aviat!

Muntatge Final

Molt bona tarda, companys i companyes!

Aquí us deixo el meu muntatge final. Qualsevol cosa, resto a la vostra disposició.

En anem veient!

Registre 10

Espais verds i vida als canals.   Normalment, en una ciutat de 10 milions d’habitants és necessari un descans de tota la tensió que durant el dia hem acumulat. A prop d’on visc, tinc una reserva natural la qual m’ajuda a desconnectar de tot. Allà es troben unes de les diferències i límits més grans que m’he trobat. Al canal de la mateixa reserva, hi viuen persones en vaixells de tot caire, siguin més grans o més petits. Si les persones no es poden permetre un pis a la ciutat, compren un vaixell i viuen als diferents canals que hi ha per la ciutat. A més, es pot observar la diferència entre la ciutat i la pau i calma de la reserva natural. Tenir aquests espais de calma i pau a la mateixa ciutat ajuden i fan que les persones desconnectin a dues passes de casa.

He decidit incloure fotografies per aquesta entrada, ja que trobo que s’identifiquen molt bé aquests dos mons, la calma i la ciutat i també com viuen les persones al mateix canal.

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/14i6u8cOWW4bnmiYBMNhIPl30gJnZOzMg?usp=drive_link

Registre 9

Afició. El futbol, a UK, és l’esport més jugat malgrat que el criquet sigui l’esport nacional (SQF, 2023). Moltes persones d’arreu de U.K. gaudeixen l’esport com ningú però encara més l’afició dels equips. He tingut l’oportunitat de viure partits de futbol de diferents equips de Londres, tals com el Chelsea, Tottenham o l’Arsenal i a cada un d’ells veus, desigualtats econòmiques, diferències entre les grades i persones del barri de l’estadi al qual vas, però tots tenen en comú, l’amor i devoció al seu equip.

Em va sobtar especialment el del Chelsea, on ningú que no sigui soci o tingui una entrada de revenda pot accedir-hi o el del Tottenham que les entrades es venen per la web a excepció dels socis que sumen ja 45.000 persones i que paguen la quota anual.

Les desigualtats socials i econòmiques són molt visibles on només alguns privilegiats poden accedir als partits, ja que depèn de si ets del barri o no, i també de si tens suficient patrimoni per a permetre segons quines entrades.

L’afició, els fans, són els que predominen i el fet que tantes persones juntes, amb dificultats, limitacions, barreres socials entre d’altres, estiguin totes reunides per a donar suport un club, fa que tots siguin iguals dins l’estadi.

Aquí us deixo un àudio de l’afició del partit del Tottenham contra el Manchester United que es va celebrar el 27 d’abril. He cregut corresponent, també, incloure un àudio, un vídeo i una fotografia perquè noteu els sentiments dels fans del Tottenham i la devoció que senten pel seu equip, sense importar d’on provingui cadascú.

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1RcIZDiwgnQ19SniKLb9y1rMGaiiTeMKO?usp=share_link.

SQF. (2023). “Most played sports in England ranked”. https://sqaf.club/most-played-sports-in-england/.

 

Registre 8

Desigualtat.  En aquest registre he decidit representar les desigualtats socials d’una forma més directa del que he estat fent amb els darrers registres. Actualment, a Londres, ha augmentat un 34%, en l’últim any, el nombre de persones que dormen al carrer segons la BBC (2023). Tot això és degut, segons la BBC (2023), a la inflació viscuda a la ciutat del 18%, el cost de l’habitatge i les factures ha augmentat entre d’altres. Cada vegada és més incontrolable la desigualtat social i econòmica que viu el país i això s’observa als carrers.

Moltes d’aquestes persones que han de viure al carrer per falta de recursos viu al dia, amb el poc que poden recol·lectar pels carrers i dels vianants. Hi ha moltes empreses de la zona en què veureu les fotografies, que el menjar restant del dia, per exemple pastissos o menjar que caduca, els deixa fora el seu establiment i les persones que viuen al carrer poden agafar-ho per alimentar-se.

Normalment, es troben on hi ha més cúmul de gent per exemple a l’estació d’Oxford Circus que és la que podreu veure a les fotografies, davant dels supermercats o l’avinguda de Selfridges, on es troba un gran centre comercial de roba i menjar.

Molta gent es para per preguntar a les persones que viuen al carrer si necessiten ajuda, turistes normalment, o si volen menjar o necessiten quelcom del supermercat. Malgrat que hi hagi una gran diferència, límit i barrera entre les persones que viuen al carrer i aquelles que passen i els brinden ajuda, aquestes diferències i desigualtats s’arriben a trencar per a compartir un moment amb persones que no han tingut sorts diferents.

He escollit les fotografies en aquest registre. Veureu que es fa difícil apropar-se a ells, ja que el carrer és casa seva i no els va agradar gaire que els filmés, per tant, demano disculpes si veieu que són de lluny, però si volia captar allò que volia explicar, havia de fer-ho de lluny i sense filmar.

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1wjsfg–89cxckOJEDa2dqEza7AAgL4uP?usp=share_link.

BBC News: “London had biggest rise of rough sleepers in 2022, report says “. https://www.bbc.com/news/uk-england-london-64799232.

Registre 7

Dibuixos.   En el dia a dia d’una nanny, els treballs manuals, dibuixos entre d’altres estan a l’ordre del dia. Les formes que tenen els nens d’expressar-se són incomptables. En el meu cas, els encanta dibuixar i pintar, utilitzant diferents tipus de materials.

Tal com ens comenta Rural Salut (2019), “dibuixar és una activitat que afavoreix la comunicació interpersonal, ajuda a l’exteriorització d’emocions i fomenta la creativitat”.  En les edats amb les quals treballo, trobo que moltes de les seves emocions i, sobretot, coses que volen aconseguir com joguines o moments, els dibuixen o pinten com a forma d’expressió.

Crec adient utilitzar la fotografia per a poder veure de què tracten els dibuixos: el Nadal, els regals que es reben en les festes d’aniversari, els personatges dels jocs als quals juguen o fins i tot, els adhesius que per ells, tenen significats diferents.

He incorporat les fotografies amb els noms dels nens a cada una d’elles, perquè pugueu interpretar el que us comentava.

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1YCAQChIE6AcaoBG2BwM10ItrH25VgVqO?usp=share_link.

Rural Salut. (2019). “El dibuix com a mitjà d’expressió i font de salut”. Sant Joan de Déu: Barcelona : https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/dibuix-com-mitja-dexpressio-font-salut#:~:text=Dibuixar%20%C3%A9s%20una%20activitat%20que,de%20l’aparici%C3%B3%20del%20llenguatge.