Públic Hola a tots i totes! Aquí us deixo el meu vídeo.
Fins aviat!
Vídeo de balanç del propi aprenentatge
Públic Públic Muntatge Final
Públic Molt bona tarda, companys i companyes!
Aquí us deixo el meu muntatge final. Qualsevol cosa, resto a la vostra disposició.
En anem veient!
Registre 10
Públic Espais verds i vida als canals. Normalment, en una ciutat de 10 milions d’habitants és necessari un descans de tota la tensió que durant el dia hem acumulat. A prop d’on visc, tinc una reserva natural la qual m’ajuda a desconnectar de tot. Allà es troben unes de les diferències i límits més grans que m’he trobat. Al canal de la mateixa reserva, hi viuen persones en vaixells de tot caire, siguin més grans o més petits. Si les persones no es poden permetre un pis a la ciutat, compren un vaixell i viuen als diferents canals que hi ha per la ciutat. A més, es pot observar la diferència entre la ciutat i la pau i calma de la reserva natural. Tenir aquests espais de calma i pau a la mateixa ciutat ajuden i fan que les persones desconnectin a dues passes de casa.
He decidit incloure fotografies per aquesta entrada, ja que trobo que s’identifiquen molt bé aquests dos mons, la calma i la ciutat i també com viuen les persones al mateix canal.
Drive: https://drive.google.com/drive/folders/14i6u8cOWW4bnmiYBMNhIPl30gJnZOzMg?usp=drive_link
Comentari Crític del Currículum d’ Educació Primària
Públic Molt bona tarda, companys!
Aquí us deixo el meu comentari crític del currículum de primària.
Salutacions!!
Alejandra
Registre 9
Públic Afició. El futbol, a UK, és l’esport més jugat malgrat que el criquet sigui l’esport nacional (SQF, 2023). Moltes persones d’arreu de U.K. gaudeixen l’esport com ningú però encara més l’afició dels equips. He tingut l’oportunitat de viure partits de futbol de diferents equips de Londres, tals com el Chelsea, Tottenham o l’Arsenal i a cada un d’ells veus, desigualtats econòmiques, diferències entre les grades i persones del barri de l’estadi al qual vas, però tots tenen en comú, l’amor i devoció al seu equip.
Em va sobtar especialment el del Chelsea, on ningú que no sigui soci o tingui una entrada de revenda pot accedir-hi o el del Tottenham que les entrades es venen per la web a excepció dels socis que sumen ja 45.000 persones i que paguen la quota anual.
Les desigualtats socials i econòmiques són molt visibles on només alguns privilegiats poden accedir als partits, ja que depèn de si ets del barri o no, i també de si tens suficient patrimoni per a permetre segons quines entrades.
L’afició, els fans, són els que predominen i el fet que tantes persones juntes, amb dificultats, limitacions, barreres socials entre d’altres, estiguin totes reunides per a donar suport un club, fa que tots siguin iguals dins l’estadi.
Aquí us deixo un àudio de l’afició del partit del Tottenham contra el Manchester United que es va celebrar el 27 d’abril. He cregut corresponent, també, incloure un àudio, un vídeo i una fotografia perquè noteu els sentiments dels fans del Tottenham i la devoció que senten pel seu equip, sense importar d’on provingui cadascú.
Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1RcIZDiwgnQ19SniKLb9y1rMGaiiTeMKO?usp=share_link.
SQF. (2023). “Most played sports in England ranked”. https://sqaf.club/most-played-sports-in-england/.
Registre 8
Públic Desigualtat. En aquest registre he decidit representar les desigualtats socials d’una forma més directa del que he estat fent amb els darrers registres. Actualment, a Londres, ha augmentat un 34%, en l’últim any, el nombre de persones que dormen al carrer segons la BBC (2023). Tot això és degut, segons la BBC (2023), a la inflació viscuda a la ciutat del 18%, el cost de l’habitatge i les factures ha augmentat entre d’altres. Cada vegada és més incontrolable la desigualtat social i econòmica que viu el país i això s’observa als carrers.
Moltes d’aquestes persones que han de viure al carrer per falta de recursos viu al dia, amb el poc que poden recol·lectar pels carrers i dels vianants. Hi ha moltes empreses de la zona en què veureu les fotografies, que el menjar restant del dia, per exemple pastissos o menjar que caduca, els deixa fora el seu establiment i les persones que viuen al carrer poden agafar-ho per alimentar-se.
Normalment, es troben on hi ha més cúmul de gent per exemple a l’estació d’Oxford Circus que és la que podreu veure a les fotografies, davant dels supermercats o l’avinguda de Selfridges, on es troba un gran centre comercial de roba i menjar.
Molta gent es para per preguntar a les persones que viuen al carrer si necessiten ajuda, turistes normalment, o si volen menjar o necessiten quelcom del supermercat. Malgrat que hi hagi una gran diferència, límit i barrera entre les persones que viuen al carrer i aquelles que passen i els brinden ajuda, aquestes diferències i desigualtats s’arriben a trencar per a compartir un moment amb persones que no han tingut sorts diferents.
He escollit les fotografies en aquest registre. Veureu que es fa difícil apropar-se a ells, ja que el carrer és casa seva i no els va agradar gaire que els filmés, per tant, demano disculpes si veieu que són de lluny, però si volia captar allò que volia explicar, havia de fer-ho de lluny i sense filmar.
Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1wjsfg–89cxckOJEDa2dqEza7AAgL4uP?usp=share_link.
BBC News: “London had biggest rise of rough sleepers in 2022, report says “. https://www.bbc.com/news/uk-england-london-64799232.
Registre 7
Públic Dibuixos. En el dia a dia d’una nanny, els treballs manuals, dibuixos entre d’altres estan a l’ordre del dia. Les formes que tenen els nens d’expressar-se són incomptables. En el meu cas, els encanta dibuixar i pintar, utilitzant diferents tipus de materials.
Tal com ens comenta Rural Salut (2019), “dibuixar és una activitat que afavoreix la comunicació interpersonal, ajuda a l’exteriorització d’emocions i fomenta la creativitat”. En les edats amb les quals treballo, trobo que moltes de les seves emocions i, sobretot, coses que volen aconseguir com joguines o moments, els dibuixen o pinten com a forma d’expressió.
Crec adient utilitzar la fotografia per a poder veure de què tracten els dibuixos: el Nadal, els regals que es reben en les festes d’aniversari, els personatges dels jocs als quals juguen o fins i tot, els adhesius que per ells, tenen significats diferents.
He incorporat les fotografies amb els noms dels nens a cada una d’elles, perquè pugueu interpretar el que us comentava.
Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1YCAQChIE6AcaoBG2BwM10ItrH25VgVqO?usp=share_link.
Rural Salut. (2019). “El dibuix com a mitjà d’expressió i font de salut”. Sant Joan de Déu: Barcelona : https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/dibuix-com-mitja-dexpressio-font-salut#:~:text=Dibuixar%20%C3%A9s%20una%20activitat%20que,de%20l’aparici%C3%B3%20del%20llenguatge.
Reflexió crítica
Públic Molt bona tarda, companys i companyes.
Des del grup 1 us presentem la nostra reflexió final.
Atentament,
Ainhoa Aiza, Ignasi Araluce, Laura Peña, Alejandra Rodríguez
Registre 6
Públic
Les esglésies. A UK, segon Britain Visitor (2023), hi ha unes 40.000 esglésies de les quals 16000 són d’origen anglicà. Normalment, quan la gent va a les esglésies espera trobar-se un lloc de culte, en el que s’ha de respectar i estar en silenci. Jo també ho pensava fins em van convidar a un “playgroup” a una església, on s’ajunten persones amb nens per jugar.
Londres està plena d’esglésies i les utilitzen, moltes d’elles com a suport econòmic de l’església, ja que no tenen prou per a subsistir-hi. Han transformat els espais de culte, en espais per a nens durant en el matí i espai de culte i missa els caps de setmana i les tardes.
D’altres han optat per llogar-les i transformar-les en “food markets” on la gent va a l’església a menjar i gaudir de l’experiència no pel culte, malgrat que estigui regentat per l’església.
Socialment, si no ets una persona religiosa no hauria d’haver-hi problemes en què les esglésies es transformessin per pagar les seves factures i així obtenir més ingressos. No obstant això, no moltes persones que tenen arrelada la seva religió estan contentes amb aquestes noves formes d’omplir el cabestrell de les esglésies.
Aquí entrem en una lluita entre la societat, la cultura i l’economia. Hauria de prevaldre la cultura per sobre de la societat que vol passar una bona estona en un lloc tranquil i que disposen de joguines i entreteniment per als nens o la religió i el culte malgrat que no hi hagi diners per a mantenir-la.
Les diferents visions sobre les transformacions de les esglésies és dispar, però d’alguna manera s’han de mantenir.
A parer meu, una persona no religiosa penso que estan fent un bé a la comunitat, donant un espai serè i tranquil per als nens en els quals propicien la socialització i el joc entre iguals sense incloure la religió, només l’espai. Moltes són a la voluntat, pagues el que vols així que, no trobo malament que les esglésies donin altres serveis per aconseguir diners i així mantenir-se.
He escollit les imatges i el vídeo perquè expressen molt bé allò que vull explicar i és molt més senzill veure-ho que imaginar-ho o només sentir-ho. Cada imatge i vídeo està titulada i van seguides. Algunes estan en vertical, disculpeu-me, encara em costa acostumar-me als enregistraments.
Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1ckyIiJl4u5DVXG-cz0ZDdAci2gCQMt7I?usp=share_link.
Britain Visitor: https://www.britain-visitor.com/churches-uk.
Registre 5
Públic Les vagues o “strikes”. Durant els quatre anys que porto a Anglaterra, no m’havia trobat amb tants “strikes” com els d’aquest any. Molts d’ells són deguts al fet que les patronals no es posen d’acord amb l’empresa i normalment, és degut al tema monetari.
Els diferents “strikes” d’aquest any han estat de “National Rail”(tren nacional) incloent el que trasllada a l’aeroport, infermeres, professorat i metro. Personalment és una desgràcia. La ciutat queda completament col·lapsada per no dir que les persones que treballen fora de Londres no tenen com arribar a la feina, per exemple. Per aquells que tenen fills, quan els professors programen l'”strike”, l’escola tanca i els alumnes es queden sense escola.
Avui mateix, dia 27/04, és el cinquè “strike” dels professors i porten així des de febrer. S’hi inclou infantil, primària, ESO i universitats. No és culpa dels alumnes que no se’ls proporcioni educació i que no vagin a l’escola per la mala comunicació i les retalles del país, que afecten directament als professors. Però sempre hi ha algú que ha de pagar les conseqüències dels altres i no és just.
En el cas dels professors, demanen que se’ls apugi el sou de base, per tant, demanen al govern que augmenti el pressupost dels professors. Com bé comenta el diari INews (2023) els incentius i pagues extres dels professors no haurien de venir dels pressupostos de les escoles sinó que el mateix govern és el que hauria d’incrementar el salari base i així, successivament amb els anys.
El govern ha ofert als professors un augment de 1000 lliures al seu sou anual i un increment del 4,3% l’any que ve. Segueixen amb els “strikes”, no és suficient per a la feina i la dedicació dels professors.
Al Drive trobareu un seguit d’imatges de “l’Evening Standard” i un vídeo de la manifestació dels professors i infermers.
Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1xEh8tZjxNyUDGaAyoiF-FMJBN3tFnS0M?usp=sharing
INews: https://inews.co.uk/news/strike-dates-list-when-teachers-nurses-striking-next-april-2023-strikes-this-week-2278452
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.