Registre 6

 

Les esglésies. A UK, segon Britain Visitor (2023), hi ha unes 40.000 esglésies de les quals 16000 són d’origen anglicà. Normalment, quan la gent va a les esglésies espera trobar-se un lloc de culte, en el que s’ha de respectar i estar en silenci. Jo també ho pensava fins em van convidar a un “playgroup” a una església, on s’ajunten persones amb nens per jugar.

Londres està plena d’esglésies i les utilitzen, moltes d’elles com a suport econòmic de l’església, ja que no tenen prou per a subsistir-hi. Han transformat els espais de culte, en espais per a nens durant en el matí i espai de culte i missa els caps de setmana i les tardes.

D’altres han optat per llogar-les i transformar-les en “food markets” on la gent va a l’església a menjar i gaudir de l’experiència no pel culte, malgrat que estigui regentat per l’església.

Socialment, si no ets una persona religiosa no hauria d’haver-hi problemes en què les esglésies es transformessin per pagar les seves factures i així obtenir més ingressos. No obstant això, no moltes persones que tenen arrelada la seva religió estan contentes amb aquestes noves formes d’omplir el cabestrell de les esglésies.

Aquí entrem en una lluita entre la societat, la cultura i l’economia. Hauria de prevaldre la cultura per sobre de la societat que vol passar una bona estona en un lloc tranquil i que disposen de joguines i entreteniment per als nens o la religió i el culte malgrat que no hi hagi diners per a mantenir-la.

Les diferents visions sobre les transformacions de les esglésies és dispar, però d’alguna manera s’han de mantenir.

A parer meu, una persona no religiosa penso que estan fent un bé a la comunitat, donant un espai serè i tranquil per als nens en els quals propicien la socialització i el joc entre iguals sense incloure la religió, només l’espai. Moltes són a la voluntat, pagues el que vols així que, no trobo malament que les esglésies donin altres serveis per aconseguir diners i així mantenir-se.

He escollit les imatges i el vídeo perquè expressen molt bé allò que vull explicar i és molt més senzill veure-ho que imaginar-ho o només sentir-ho. Cada imatge i vídeo està titulada i van seguides. Algunes estan en vertical, disculpeu-me, encara em costa acostumar-me als enregistraments.

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1ckyIiJl4u5DVXG-cz0ZDdAci2gCQMt7I?usp=share_link.

Britain Visitor: https://www.britain-visitor.com/churches-uk.

Registre 5

Les vagues o “strikes”.  Durant els quatre anys que porto a Anglaterra, no m’havia trobat amb tants “strikes” com els d’aquest any.  Molts d’ells són deguts al fet que les patronals no es posen d’acord amb l’empresa i normalment, és degut al tema monetari.

Els diferents “strikes” d’aquest any han estat de “National Rail”(tren nacional) incloent el que trasllada a l’aeroport, infermeres, professorat i metro. Personalment és una desgràcia. La ciutat queda completament col·lapsada per no dir que les persones que treballen fora de Londres no tenen com arribar a la feina, per exemple. Per aquells que tenen fills, quan els professors programen l'”strike”, l’escola tanca i els alumnes es queden sense escola.

Avui mateix, dia 27/04, és el cinquè “strike” dels professors i porten així des de febrer. S’hi inclou infantil, primària, ESO i universitats. No és culpa dels alumnes que no se’ls proporcioni educació i que no vagin a l’escola per la mala comunicació i les retalles del país, que afecten directament als professors. Però sempre hi ha algú que ha de pagar les conseqüències dels altres i no és just.

En el cas dels professors, demanen que se’ls apugi el sou de base, per tant, demanen al govern que augmenti el pressupost dels professors. Com bé comenta el diari INews (2023) els incentius i pagues extres dels professors no haurien de venir dels pressupostos de les escoles sinó que el mateix govern és el que hauria d’incrementar el salari base i així, successivament amb els anys.

El govern ha ofert als professors un augment de 1000 lliures al seu sou anual i un increment del 4,3% l’any que ve. Segueixen amb els “strikes”, no és suficient per a la feina i la dedicació dels professors.

Al Drive trobareu un seguit d’imatges de “l’Evening Standard” i un vídeo de la manifestació dels professors i infermers.

Drive:  https://drive.google.com/drive/folders/1xEh8tZjxNyUDGaAyoiF-FMJBN3tFnS0M?usp=sharing

INews: https://inews.co.uk/news/strike-dates-list-when-teachers-nurses-striking-next-april-2023-strikes-this-week-2278452

Registre 4

La feina. Jo soc Nanny, què vol dir això? Segons la revista en línia, Chron (2020) “és una persona involucrada en l’educació i dia a dia dels nens, que pot viure amb la família o treballar de 40 a 60 hores setmanals”.

En aquest país, ser nanny és increïble. Qualsevol pot cuidar a nens. Això sí, si vols que et paguin més per hora necessites tenir certificats i cursos de com cuidar a nens. Nosaltres planegem activitats, fem que els nens coneguin altres nens i els ajudem a la socialització, a aprendre a jugar autònomament o amb els altres.

Personalment, em sembla bé que hi hagi cursos de com cuidar a nens, però cada nen és un món. No podem pretendre que amb un curs de dues setmanes en el que has de pagar el sou d’un mes o més, sapiguem com dormir a un nen o com implantar una rutina a un bebé.

Adoro la meva feina, però trobo que faig més de mare que res. No trobo correcte que les nannies eduquem als nens, ja que no som ningú per a fer-ho. A més els nivells d’estrès que podem arribar a patir són molt elevats. Segons la revista Chron (2020) les nannies acceptem la responsabilitat del desenvolupament cognitiu i emocional del nen, ja que passen més temps amb nosaltres que amb els seus propis pares. I qualsevol cosa que li passi al nen, el problema és nostre.

La feina de nanny no està ben regulada aquí a UK. Tenim contractes que s’anomenen “Agreements” en els quals tu has d’acceptar el que la família vol que facis i el que no i si alguna cosa no et sembla bé o vols incloure i canviar tens dret a fer-ho si la família també ho accepta. No et cobreix la baixa mèdica i has de pactar la baixa de maternitat. No tens assegurança, per tant, si passa quelcom, la responsabilitat és teva.

Segons la London School of Childcare Studies (2016) ser nanny és una de les millors feines que hi ha i una de les millor remunerades. No diré que no a o de millor remunerades. Sí que és cert que t’omple molt, formes part d’una família i ajudes als nens a desenvolupar-se i, alhora veus el seu canvi, és meravellós.

Tinc la sensació que a UK, necessiten tenir a una persona perquè els cuidin els nens. Des de la meva perspectiva prefereixen que els eduquin persones alienes a ells, facin la feina bruta com aquell que diu, i quan els pares arribin a casa tot siguin flors i violes. La meva concepció de l’educació no és aquesta. Es necessita implicació en la vida de les criatures i no només estar en les bones sinó també en les dolentes.

Us deixo un recull d’imatges de la meva feina.

Ens llegim!

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1Rt08L0U2b8zKcp1LKRdz1xCyh4SceMwI?usp=sharing

CHRON (2020) : Advantages and disadvantages of being a nanny. https://work.chron.com/advantages-disadvantages-being-nanny-6353.html

London School of Childcare Studies (2016): Why being a nanny is the best job ever?  https://childcarestudies.co.uk/2016/01/18/why-being-a-nanny-is-the-best-job-ever/

Registre 3

L’Underground. La forma més senzilla de viatjar per Londres.  Tot i que també trobo, que és una de les més cares a part de l’Uber i el Cab (taxi).

Cada dia agafo l’Under per anar a la feina i tornar a casa. L’enregistrament de so que escoltareu és una parada, la de tornada a casa. Si us he d’expressar el que sento cada vegada que entro al metro en una sola paraula diria que és estrès.

El metro de Londres és el més antic del món segons la BBC. Aquest any, el 10 de gener va ser el seu 160è aniversari. I sabeu què? Segueix igual. Les vagonetes, les estacions. Aquí li diuen “Heritage”. Els encanta mantenir aquesta herència cultural i no només amb el metro, també amb les cases i edificis de la ciutat.

Segons diferents diaris consultats i estudis realitzats recentment, l’aire de l’Underground de Londres no és tan net com ens fan entendre. La Doctora Green (2022) ens comenta que en el seu estudi s’han trobat moltes micropartícules tals com, bari, NO2, Ozó, coure entre d’altres, que poden afectar tant als treballadors com aquells usuaris que viatgen de manera recurrent.

En resum, aquest soroll es troba en el dia a dia de milions de persones que utilitzen per anar a treballar a les 6 am o 7 am del matí i també per a tornar a casa. Jo trobo que és acostumar-se al seu “heritage”, ja que, en les noves línies de metro el soroll és inexistent. Malgrat que si haguessin de fer algun canvi, haurien de destruir gran part de les línies i això, és una cosa que no està en els plans del TFL (Transport de Londres).

Adjunto enllaç al drive: https://drive.google.com/drive/folders/19iTJJIngX6L302DamiWwpMFGSXk57uIj?usp=share_link

Referències: 

BBC NEWS: https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/01/130109_londres_150_metro_dp.

Arthur, Amy. (7th March, 2022). ” Does the air pollution on the London Underground harm your health?”. BBC Science Focus.  Enllaç web: https://www.sciencefocus.com/news/london-underground-air-pollution/.

 

Registre 2

Molt bon dia, companys i companyes. Avui vinc a parlar de l’escassetat de productes i la repercussió econòmica d’aquests.

La situació a Anglaterra és bastant crítica amb relació a l’escassetat d’aliments, medicaments i el preu d’aquests. Ha pujat un 18% a causa de la inflació, tal com el “Evening Standard” comentava ahir: “els preus del menjar han arribat al seu pic més alt aquest mes passat, dels últims 45 anys” per culpa de la inflació que ha tornat a alçar-se d’un 10,1% a un 10,4%.

Gràcies a les condicions meteorològiques dels diferents països que aprovisionen UK, els supermercats han quedat buit de vegetals, fruita i d’ous. El govern ha fixat un màxim d’aliments per persona, ja que n’escasseja.

L’ofegament de la ciutadania i les restriccions en la compra, sumats a la inflació i augment del preu en l’alimentació, begudes i menjar fa que UK estigui vivint un dels pitjors episodis econòmics dels últims 45 anys.

No només s’encareix el menjar sinó que el transport públic puja un 4% més on l'”Evening Standard” confirma que seguirà encarint-se més, el 2024. Una situació en la qual molts ciutadans comencen a sortir al carrer, a queixar-se. El nivell de vida és molt alt i això es nota cada vegada més.

Us deixo un parell de vídeos i fotografies de la situació que em trobo jo quan vaig a comprar.  Els vídeos són del 20 de març i les fotografies del 10 de Març. Notareu la meva impressió al veure que molts prestatges estàn plens de tomàquest i cogombres. També incloc el web de l’Evening Standard per què veieu l’article sobre l’escassetat d’aliments i les situacions que es viuen als supermercats.

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1DAN6H_TgRNAdkBAAhGTDMCMLY0pmSkiv?usp=share_link

Evening Standard: https://www.standard.co.uk/news/uk/food-shortages-uk-what-missing-from-shelves-why-supermarkets-b1061854.html

The Northen Echo: https://www.thenorthernecho.co.uk/news/23404874.food-prices-hit-45-year-high-shortages-inflation-rise/

Registre 1

Molt bona nit, companys i companyes!

Després de varis dies pensant, intentant entendre la PAC i com enfocar-la, he decit que serà de la meva experiència a Londres. Porto vivint a Londres 4 anys dels quals han estat 2 de seguits, una parada per la pandèmia i ara dos més.  Val a dir que els aspectes que ens demanen sobre limit, alteritat, frontera i

Jo em centraré en  les diferències socials i econòmiques observables. La primera de totes, el meu barri.

Totteham Hale, Londres, Zona 3. Barri treballador (8742 persones) on el 50%, segons “Haringey’s Ward Profile” són immigrants. Els sous comparats amb els del consorci on vivim (Haringey) són molt per sota de la mitja (27.000 lliures anuals). En el meu dia a dia em trobo en el barri que observareu, una desigualtat i una violència que la policia ha hagut de reforçar els carrers pels crims que pateix el barri. Segons la “Metropolitan Police” de Tottenham Hale a hores d’ara s’han reportat 215 crims molts d’ells, de baralles entre bandes i assetjament sexuals.

En la societat en què vivim, en concret en aquesta ciutat, cada vegada més degut a la inflació (10,1%)(UK Parliament, 2023) el cost de la vida i dels elements bàsics és més elevat.

Aquí us deixo unes fotografies del meu barri. Es pot observar que malgrat l’estat del barri, el nivell econòmic es pot mesurar en els cotxes. El nivell adquisitiu del barri podríem mesurar-lo amb el cost dels cotxes que s’observen tals com Jaguars, Range Rover, Mercedes, Porsche. No encaixa gaire amb les dades del nivell adquisitiu del barri (Tottenham Hale Ward Profile).

Copio enllaç del Drive, companys/es: https://drive.google.com/drive/folders/1XDXrP1n2hs3LHglEYtqwAKCrZjkFEVXX?usp=sharing

Referències:

UK Parliament: https://commonslibrary.parliament.uk/research-briefings/cbp-9428/#:~:text=The%20cost%20of%20living%20increased,goods%20and%20services%20for%20households.

Tottenham Hale Ward Profile: https://www.haringey.gov.uk/sites/haringeygovuk/files/ward_profile_tottenham_hale.pdf

Metropolitan Police: https://www.police.uk/pu/your-area/metropolitan-police-service/tottenham-hale/?yourlocalpolicingteam=about-us&tab=crimemap.

Home Views: https://www.homeviews.com/blog/tottenham-hale-north-londons-newest-boomtown#:~:text=Is%20Tottenham%20Hale%20a%20nice,get%20on%20the%20property%20ladder.

Educació Artística Rebuda

Molt bona tarda a tothom!

Aquí us deixo la meva educació artística rebuda al llarg dels anys.  Veureu que és un relat i aviso, pot ser una mica embafador, però crec que podreu entendre i veure com ha estat la meva educació artística des de que tinc memòria fins ara.

Veureu diferents imatges pròpies de les diferents activitats artístiques descrites al relat.

Espero que us agradi!

Alejandra 🙂

COM PARTICIPO EN L’ART

Molt bon dia a tothom!

Aquí us deixo la meva participació en l’art en l’actualitat.

Em considero tan creativa i original com espectadora de l’art. Quan cuides a nens, el teu dia a dia és un escenari canviant. S’han de tenir moltes coses en compte, sobretot els sentiments i sensacions dels nens “in situ”.

En el meu cas, m’invento jocs diferents cada dia, ballo, canto anem a sessions de música i clubs de lectura. Els museus i les exposicions d’art aquí a Londres són, la majoria, gratis. Això fa que amb els nens ens moguem, fem sortides culturals, artístiques i, fins i tot anem a veure musicals al centre.

Us he deixat un vídeo del petitó de la família de tres nens (B8,B5,B1.5 anys) d’ahir mateix, ballant la seva cançó preferida:” Sleeping bunnies”.

Passeu bon dia!

Alejandra 🙂

 

 

 

 

 

Presentació Alejandra Rodríguez Fernández

Aquí us adjunto el meu vídeo de presentació. Espero que ens anem coneixent durant aquest curs!
Salutacions!